Mari Chordà
Pioneer of Iberian Artistic Feminism
DOI:
https://doi.org/10.21814/2i.5859Keywords:
Mari Chordà, Iberian artistic feminism, feminist artAbstract
This article claims the role of the Catalan artist Mari Chordà (Amposta, 1942) as a pioneer of Iberian artistic feminism, being one of the earliest and most evident cases of imbrication between artistic creation and feminist militancy in the seventies. Focusing on her first stage of creation in the plastic arts (1964-1974), and more specifically on the series Autorretrats embarassada [Self-portraits pregnant] (1966-67), we will see how her work articulated from a very early moment a forceful critique of the dictates of gender and control of sexuality of the authoritarian Iberian regimes, even anticipating the experiences of North American artistic feminism.
Downloads
References
Alarcón, S. (2015). Mari Chordà. Dones amb Nom Propi [Programa de Televisión]. Canal 21 Ebre. Consultado en: https://www.youtube.com/watch?v=ovj6ech_dx8
Aliaga, J.V. y Mayayo, P. (2013). Genealogías feministas del arte español: 1960–2010. Madrid: This Side Up.
Almerini, K. (2014). LaSal, bar-biblioteca feminista en Barcelona. Empoderamiento femenino y cultura visual. Boletín de arte, n. 35, 83–100. DOI: https://doi.org/10.24310/BoLArte.2014.v0i35.3370
Artistas portuguesas (1977). Lisboa: Sociedade Nacional de Belas Artes.
Bassas, A. (2008). El impacto del feminismo en las prácticas artísticas de la década de los setenta en Cataluña. Algunas reflexiones a raíz de mi investigación sobre las trayectorias de varias artistas en las llamadas ‘prácticas artísticas del conceptual en Cataluña’: Eugènia Balcells, Fina Miralles, Àngels Ribé i Eulàlia. En A voz e a palabra. Coloquio sobre A batalla dos xéneros (pp. 219-237). Vigo: Xunta de Galicia, CGAC.
_____ (2018). Mari Chordà. Marines i paisatges del subsol. En Mari Chordà. Llots i torbes (pp. 3–18). Amposta: Lo Pati, Centre d’Art Terres de l’Ebre.
_____ (2020). Deslliurar la raó materna. Inflexions em l’obra de Fina Miralles. En Germinal. Sobre l’obra de Fina Miralles (pp. 93–119). Girona: Documenta Universitaria.
Bassas, A. y González, M.J. (2021). Las artistas y el Pop Art en Cataluña en la década de 1960: Carme Aguadé, Silvia Gubern, Mari Chordà. Asparkía, 38, pp. 315–340. DOI: https://doi.org/10.6035/Asparkia.2021.38.16
Bermúdez, S. y Johnson, R. (Eds.) (2021). Una Nueva Historia de los Feminismos Ibéricos. Valencia: Tirant Humanidades.
Bock, G. y Cova, A. (Dirs.) (2003). Écrire l’Histoire des Femmes en Europe du Sud. XIXe-XXe Siècles. Oeiras: Celta Editora.
Chordà, M. (2022). Sin título. En La Mirada Feminista. Perspectivas feministas en las producciones artísticas y las teorías del arte (pp. 500-508). Vitoria–Gasteiz: Artium Museoa.
Chordà, M. y Clavé, M. (1978). El Quadern del cos i de l’aigua. laSal. Edicions de les dones.
Cordero-Hoyo, E. y Soto-Vázquez, B. (Eds.) (2020). Women in Iberian Filmic Culture. Bristol y Chicago: Intellect.
Darder, M. (2006). Vinc d’una zona humida. Centre de Cultura de les Dones Francesca Bonnemaison.
Fils Feministes (2021). Entrevista Mari Chordà [Registro en vídeo] Consultado en: https://vimeo.com/515206046
Freitas, H. y Marchand, B. (Eds.) (2021) Tudo o que eu quero. Artistas portuguesas de 1900 a 2020. Catálogo de exposición. Lisboa: Fundação Calouste Gulbenkian / Direção-Geral do Património Cultural.
Garbayo, M. (2016). Cuerpos que aparecen. Performance y feminismos en el tardofranquismo. Bilbao: Consonni.
Gil, N. (2022). Història de vida de Mari Chordà: artista multidisciplinària, poeta i activista feminista. Barcelona y Tarragona: Edicions de la Universitat de Barcelona y Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili.
Giunta, A. (2017). The Iconographic Turn: The Denormalization of Bodies and Sensibilities in the Work of Latin American Artists. En Radical Women: Latin American Art, 1960–1985 (pp. 29–35). Los Angeles: Hammer Museum of Art and Cultural Center, Brooklyn Museum.
Jareño, C. y Sanz-Gavillon, A.C. (2018). Dibujar el feminismo: la obra temprana de Núria Pompeia. Filanderas. Revista Interdisciplinar de Estudios Feministas (3), 59–76. DOI: https://doi.org/10.26754/ojs_filanderas/fil.201833252
Koedt, A. (1970). The Myth of Vaginal Orgasm. Somerville: Free Press.
Lamoni, G. (2023). “A ambas as extremidades da cadeia”: Algumas reflexões sobre as relações entre artes plásticas e feminismos nos anos setenta em Portugal. Modos: Revista de História da Arte, 7(1), 493–517. DOI: https://doi.org/10.20396/modos.v7i2.8672673
Lonzi, C. (1971). La donna clitoridea e la donna vaginale. Roma: Scritti di Rivolta Femminile.
IVAM – Centro Julio González (2024). El poder con que saltamos juntas. Mujeres artistas en España y Portugal entre la dictadura y la democracia. Dosier de prensa. Consultado en https://ivam.es/wp-content/uploads/exposiciones/el-poder-con-que-saltamos-juntas-mujeres-artistas-en-espana-y-portugal-entre-la-dictadura-y-la-democracia/Dosier-prensa_El-Poder_ES_DEF.pdf
Marzo, J.L. y Mayayo, P. (2015). Arte en España, ¡ideas, prácticas, políticas! Madrid: Cátedra.
Morgan, J. y Frigeri, F. (Eds.) (2015). The World Goes Pop. New Haven y Londres: Yale University Press.
Minioudaki, K. (2010). Pop Proto-Feminisms: Beyond the Paradox of the Woman Pop Artist. En Seductive Subversion: Women Pop Artists: 1958–1968 (pp. 90–142). Filadelfia y Nueva Yorki: Abbeville Press.
Nadal, E. (2022). A arte foi sempre o grito da minha inquietação. En Mulheres, Artes e Ditadura. Diálogos interartísticos e narrativas de memoria (pp. 199–202). Ribeirão: Edições Húmus.
Nash, M. (1991). Pronotalism and motherhood in Franco’s Spain. En Maternity and gender policies. Women and the rise of the European Welfare States, 1880s–1950s (pp. 160–177). Londres y Nueva York: Routledge.
_____ (1996). Diverse Identities: Constructing European Feminism. Global Forum Series. Occasional Papers, no. 96–02.
Neves, H. (1986). Eles, os inimigos – A mobilização dos ventres. En Mulheres, pp. 26–38.
Nochlin, L. (1988). Why Have There Been No Great Women Artists? En Women, Art, and Power (pp. 145–178). New York: Harper and Row. DOI: https://doi.org/10.4324/9780429502996-7
Oliveira, M. (2018). Portuguese Women Artists at the National Society of Fine Arts: Why Was This Not a Feminist Exhibition? En All-Women Art Spaces in Europe in the Long 1970s (pp. 209–227). Liverpool: Liverpool University Press.
Pániker, A. (2023). Prólogo. En Núria Pompeia. Ayer, hoy y siempre (pp. 11–17). Alcalá de Henares: Instituto Quevedo de las Artes del Humor de la Fundación General de la Universidad de Alcalá y la Cátedra ECC-UAH de Investigación y Cultura del Cómic.
Pérez Isasi, S. (2020). ¿Hacia unos Estudios Ibéricos 2.0? Críticas, debates y caminos abiertos. Theory Now. Journal of lIterature, Critique and Thought. Vol. 3, n. 2, pp. 145–167. DOI: https://doi.org/10.30827/tnj.v3i2.15542
Pompeia, N. (1967). Maternasis. Barcelona: Kairós.
Roig, R. (2021). Entrevista a Mari Chordà: ‘Necessitàvem paraules des del cony i per als conys’. La Conca 5.1. Consultado en: https://www.laconca51.cat/mari-chorda-necessitavem-paraules-des-del-cony-i-per-als-conys/
Sesé, Marta (Ed.) (2024). Mari Chordà … i moltes altres coses. MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
Tavares, Manuela (2011). Feminismos. Percursos e desafíos. Lisboa: Texto Editores.
The World Goes Pop (2015). Artist Interview: Mari Chordà [Página web]. Consultado en: https://www.tate.org.uk/whats-on/tate-modern/world-goes-pop/artist-interview/mari-chorda
Uría, P. (2009). El feminismo que no llegó al poder: trayectoria de un feminismo crítico. Madrid: Talasa.
Zaera, A. y Salamé, A. (2022, 26 de enero). Mari Chordà: ‘Jo he sofert terrorisme domèstic, que era molt pitjor que el d’ETA. Vilaweb. Consultado en: https://www.vilaweb.cat/noticies/mari-chorda-jo-he-patit-terrorisme-domestic-que-era-molt-pitjor-que-el-deta/
Downloads
Published
Issue
Section
License
Copyright (c) 2024 Saray Espinosa

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.

.jpg)









