Salette Tavares' Spider and calligram creation

Analysis of a literary workshop in primary school

Authors

DOI:

https://doi.org/10.21814/2i.4856

Keywords:

Salette Tavares, experimental poetry, calligram, literary workshop, intermediality, primary school

Abstract

Literary workshops allow students to be closer to experimental poets such as Salette Tavares, whose productions are halfway between literature and plastic arts. In this sense, we will present a calligram workshop that includes one of the best-known poems of this author. For this reason, we have done a qualitative investigation that is materialized in a case study carried out in a primary school in Catalonia in order to obtain data on the processes of reception and creation of experimental poetry. The results show that this type of intermedial literary workshop stimulates the students' creativity. However, students tend to prioritize visual language in the reception and creation of hybrid products.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Audi, M. y Costa, L. (2009). La poesia experimental, poesia fronterera: la sorpresa del desconegut i l’entrada en el joc. En G. Bordons (ed.), Poesia i educació. D’Internet a l’aula (pp. 93-109). Barcelona: Editorial Graó.

Ballester, J. (2015). La formación lectora y literaria. Barcelona: Graó.

Bataller, A. (2015). El taller de escritura poética y la educación literaria. En X. Núñez; A. González; C. Pazos y P. Cano (eds.), Horizontes científicos y planificación académica en la didáctica de lenguas y la literaturas (pp. 101-118). Ribeirão: Edições Húmus.

Bataller, A; i Reyes, A. (2019). La pedagogía de las multiliteracidades y la experiencia estética como elementos clave en la enseñanza y el aprendizaje de lenguas. Por la consolidación de un paradigma. Revista Nebrija de Lingüística Aplicada a la Enseñanza de las lenguas, 13(26), 13-31. doi: https://doi.org/10.26378/rnlael1326306

Bordons, G. (2003). Aprendre amb Joan Brossa. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

_____ (2009). Poesia i educació. D’internet a l’aula. Barcelona: Graó.

_____ (2016). Poesía contemporánea en el aula. Experimentalidad, multimodalidad e interdisciplinariedad como formas de reflexión, creación y emoción. Edetania, 49, 48-60.

Cabanne, P. (2013). Conversaciones con Marcel Duchamp. Madrid: This Side Up.

Chambers, A. (2007). Dime: los niños, la lectura y la conversación. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.

Decroly, O. (2007). La función de la globalización y la enseñanza y otros ensayos. Madrid: Escuela nueva.

DeWalt, K. M. (2011). Participant observation: a guide for fieldworkers. Lanham: Rowman & Littlefield.

Ellis, C. (2017). Mau iz io. Granada: Barbara Fiore Editora.

Falgàs, M; Masgrau, M. y Llach, S. (2006). La creatividad poética: reciclaje, conexiones y “collage”. Revista Aula de Innovación Educativa, 151, 29-34. doi: http://hdl.handle.net/10256/1657

Hatherly, A. (1984). Perspectivas para a Poesia Visual: Reinventar o Futuro. En F. Aguiar y S. Pestana (org.), Poemografias: Perspectivas da Poesia Visual Portuguesa (pp. 13-27). Lisboa: Ulmeiro.

Kampinska, O. (2019). Caligrama, corpo e escrita: as encenações da euforia e da violência. Farol, 15(21), 70-77. doi: https://doi.org/10.47456/rf.v1i21.28324

Kohan, S. (2004). Taller de escritura: el método. Un sistema de trabajo para escribir y hacer escribir. Barcelona: Alba.

Kunde, K; y Piderit, F. (2021). La intermedialidad en la literatura entrevista a Alejandra Torres y Mariona Masgrau Juanola. Bellaterra: journal of teaching and learning language and literature, 14(1), 1-9. doi: https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.943

Masgrau-Juanola, M. (2011). El repte de la intermedialitat a l’aula (En un entorn multimedia). Comunicació educativa, (24), 42-49. doi: https://raco.cat/index.php/comeduc/article/view/322044

Masgrau-Juanola, M. (2023). Aprendre a prendre poesia visual: estratègies i orientacions didàctiques. Didacticae (13), 51-67. doi: https://doi.org/10.1344/did.2023.13.51-67

Masgrau-Juanola, M. y Kunde, K. (2018). La intermedialidad: un enfoque básico para abordar fenómenos comunicativos complejos en las aulas. Arte, Individuo y Sociedad, 30(3), 621-637. doi: https://doi.org/10.5209/ARIS.59812

Molero, R. y Bataller, A. (2022). La poesia objectual de Joan Brossa i el desenvolupament del pensament crític a l'educació primària. En Esteve, J. M; Fernández, A; Martínez, R. y Álvarez, J. F. (eds.), Transformando la educación a través del conocimiento (pp. 872-880). Recuperado de http://hdl.handle.net/10045/129549

Munarriz, B. (1992). Técnicas y métodos en investigación cualitativa. En J. M. Muñoz y E. Albalde (coords), Metodologia educativa (pp. 101-116). Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1217001

Nuñez, X. (2021). Retratos dibujados. Del texto a la ilustración en tres adaptaciones al cómic. En J. Rubio y E. Serrano. (Eds.), El retrato literario en el mundo hispánico, II (pp. 343-393). Zaragoza: Colección humanidades.

Platón (1871). El banquete. En P. De Azcárate (ed.), Obras completas. Tomo 5 (pp. 283-368). Madrid: Medina y Navarro editores.

Ragin, C. (1992). Case of “What is a case?”. En C. Ragin y H. Becker (eds.), What is a Case: Exploring the Fundations of Social Enquiry (pp. 1-18). Cambridge: Cambridge University Press.

Ribeiro, J. M. (2009). El valor pedagògic de la poesia. En G. Bordons (ed.), Poesia i educació. D'internet a l'aula (pp. 15-25). Barcelona: Graó.

Rodari, G. (2009). Gramàtica de la fantasia. Introducció a l'art d'inventar històries. Barcelona: Educaula.

Rosenblatt, L. M. (2004). The transactional theory of reading and writing. En R. B. Ruddell y Unrau, N. J. (eds.), Theoretical Models and Processess of Reading (1363-1398). Newark, DE: International Reading Association.

Sánchez-Enciso, J. i Rincón, F. (1985). Los talleres literarios. Una alternativa didáctica al historicismo. Barcelona: Montesinos.

Sandín, M. P. (2003). Investigación Cualitativa en Educación. Fundamentos y Tradiciones. Madrid: McGraw Hil.

Spatola, A. (1969). Verso la poesia totale. Salerno: Rumma.

Tavares, S. (1957). Espelho Cego. Lisboa: Ática.

Tavares, S. (1964). Brin cadeiras. En Aragão, A. y Helder, H. (orgs.). Poesia Experimental 1. Lisboa: Cadernos de Hoje.

Tavares, S. (1967). Quadrada. Lisboa: Moraes Editores.

_____ (1971). Lex Icon. Lisboa: Moraes Editores.

Torres, R. (2006). Transposição e variação na poesia gráfica e espacial de Salette Tavares. Aletria: Revista de Estudos de Literatura, 14(2), 266-284. doi: https://doi.org/10.17851/2317-2096.14.2.266-284

Torres, R; y Santos e Silva, D. C. (2010). Teoria da informação e concepção poética em Salette Tavares. Revista da Faculdade de Ciências Humanas e Sociais, 7, 240-251. doi: http://bdigital.ufp.pt/bitstream/10284/2824/3/240-251.pdf

Torres, R. y Seiça, A. (2016, septiembre). O experimentalismo como invenção, transgressão e metamorfose. Revista Colóquio/Letras (193), 9-17. Recuperado de http://hdl.handle.net/10284/6582

Yin, R. (1994). Case Study Research: Design and Methods. Thousand Oaks, CA: Sage Publications.

Published

2023-12-04

How to Cite

Molero Sánchez, R. (2023). Salette Tavares’ Spider and calligram creation: Analysis of a literary workshop in primary school. Journal 2i: Identity and Intermediality Studies, 5(8), 91–102. https://doi.org/10.21814/2i.4856